Taxa dual de residus

Cert és que habitem en una societat essencialment consumista en què preval el que és fàcil o còmode, l’“usar i llençar”, la qual cosa genera una respectable quantitat de residus. Convenim que no és gens fàcil canviar conductes refractàries a la cultura del reciclatge i, per això, cal educar, conscienciar i sensibilitzar la població sobre la importància de la sostenibilitat. Ara bé, el desdoblament de la taxa de residus en la recollida, a càrrec de l’Ajuntament, i la gestió i el seu tractament, a càrrec del Consell Comarcal, es tradueix en una càrrega fiscal que ha de suportar el ciutadà que incideix en l’economia domèstica familiar, havent-se incrementat la taxa, en aquesta dualitat juxtaposada, d’una manera desmesurada, desproporcionada, de l’ordre d’un 85% d’augment anual que no sembla justificat, significativament quan no reverteix en millores ostensibles del servei. Sense anar més lluny, acabo d’abonar la taxa de tractament i han retirat, suposo que provisionalment, els contenidors d’escombraries més propers al meu domicili.