Finançament solidari o borbònic?

Al segle XV la península Ibèrica estava regida exclusivament per reis, comtes i altres membres de les poderoses nobleses. (Espanya encara no existia). Aquests territoris eren finançats amb els tributs que pagaven els seus súbdits. El rei Felip IV de Castella fou designat rei de tots els reialmes de parla castellana, amb el nom de “Felip V d’Espanya”. Per poder obtenir aquest poder, va haver de renunciar a les possessions exteriors de la península. L’any 1700 va decidir compensar la pèrdua dels territoris perduts amb l’annexió dels territoris del mar Mediterrani. Conjuntament amb les tropes de l’exèrcit espanyol i el francès va aconseguir conquerir el regne d’Aragó, i els territoris de l’“estat català” integrat pel regne de Mallorca, el regne de València i el Principat de Catalunya. Aconseguit l’objectiu proposat, l’any 1714 aquests territoris, amb el decret de Nova Planta, varen ser integrats al regne d’Espanya, i els seus pobladors van deixar de ser ciutadans lliures per convertir-se en súbdits del rei borbònic d’Espanya. Com sol passar a tots els conflictes armats, el conquistador borbònic va imposar a les poblacions conquerides un tribut per reparar les destrosses ocasionades pels combats, i pagar les despeses del manteniment dels dos exèrcits invasors. Quan els meus representants polítics volen col·laborar amb les decisions de governabilitat d’Espanya, els defensors de la unitat espanyola rebutgen la seva col·laboració al·legant que són antiespanyols i que Catalunya sempre està pidolant demanant més diners. Jo crec que Catalunya està pagant i finançant sobradament el manteniment de tot el país. A parer meu, si s’arribés a poder implantar un finançament just deixant de tributar a la nació espanyola com a colons borbònics, es podria arribar a ser ciutadà amb igualtat de drets. Som ciutadans amb tots els drets o som súbdits només per pagar?