El finançament de les comunitats autònomes

Portem mesos amb discussions sobre aquest tema. Els polítics en especial han trobat uns eslògans per poder opinar sense mullar-se, i la dreta, que majoritàriament expressa el seu rebuig pel canvi, és incapaç de presentar un pla diferent del que Catalunya proposa. Crec que hi ha una forma per posar ordre en tot plegat. Es tractaria de passar un breu qüestionari als presidents de les comunitats, sobre el coneixement que tenen de la forma de finançament actual i de la futura que es proposa. Bastarien 10 preguntes per deixar clar que cap president de comunitat, i menys encara Núñez Feijóo, ha arribat a entendre com funciona avui aquest finançament. Quedarien retratats. M’hi jugo un pèsol que cap d’ells sabria explicar i/o contestar un senzill qüestionari, i si no saben com funciona avui aquest sistema, com s’atreveixen a opinar sobre com es pot reformar? Si volen veure la cara de lluç que faria un polític que reclama “igualtat” per a tots els ciutadans, només cal fer-los explicar per què defensen el model actual i si l’única referència que tenen és la de si guanyen i/o perden en recursos amb l’actual sistema, la cosa quedarà clara i la reserva de matèria grisa en mans del partit (Lambán, García Page, etc.) quedaria al descobert. No sé si la seva comprensió lectora seria suficient, però només que llegissin els articles que ha publicat recentment aquest diari (López Casasnovas, Joan Poyano, o les entrevistes a Núria Bosch i Natàlia Mas), el seu nivell de comprensió milloraria i els ciutadans no hauríem de sentir les seves rucades cada vegada que obren la boca. En tot cas, cal que algú expliqui a la dreta que això d’un model comú per a tots sona a comunisme, i que caldria que anessin amb compte de no haver de fer un Suresnes precipitat.