La Trinca Punt 2

En la transició, quan la majoria de la societat catalana i els partits que la representaven maldaven per trobar un encaix satisfactori entre Catalunya i Espanya, i l’independentisme es refugiava en partits extraparlamentaris, La Trinca va ironitzar sobre el dilema cantant “no se puede querer dos mujeres a la vez y no estar loco”. Ara, quasi 50 anys després, la cosa s’ha aclarit una mica. Hi ha dos corrents majoritaris, uns creuen que no hi ha encaix i cal marxar, i els altres pensen que hi ha el que hi ha i si no t’agrada, paciència. Lògicament a ambdues bandes hi ha gent d’esquerres, de dretes, de centre i ultres. Però hi continua havent “corazones partíos”; en un dels corrents n’hi ha que estan ara entre dos amors: la independència i l’esquerra, i aquest cop han triat esquerra espanyola, regalant la Generalitat a qui no l’hauria ocupat sense la seva claudicació. Per arribar a la independència cal un poble mobilitzat, el Parlament i el govern. Quan les dues primeres no hi són, regalar la tercera és un suïcidi. Si ho han fet perquè estan “locos” rai, si ho han fet estant en la seva plenitud de judici, això és més greu.