Montserrat, 1613

En la seva magnífica autobiografia, Comentarios del desengañado de sí mismo, no publicada fins al 1860, el soldat i aventurer d’origen toledà Diego Duque de Estrada es refereix a la seva estada d’una setmana en “aquel santuario de los santuarios, la Virgen de Montserrat”. Va arribar al monestir vestit de gala, amb una gent bigarrada que l’acompanyava, de manera que se li va oferir el “cuarto de los títulos [...] regaladísimo con extremo”. I comenta: “La majestad de la casa, la grandeza del soberano templo, la riqueza del tesoro, las innumerables joyas, lámparas y vasos del Sagrario, la devoción de la antigua, venerable, hermosa, Reina de los cielos, la pobreza, santidad y esperanza de vida de sus ermitas y ermitaños.” En el mil·lenari de Montserrat, potser cal recordar l’apreciació històrica, de més de quatre segles, d’un gran personatge del segle d’or espanyol.