Gràcies, Don Andrés

Així s’hi referia el mestre Puyal en les retransmissions radiofòniques. L’extraordinari futbolista manxec Andrés Iniesta penja les botes. Es retirarà el dia 8 d’octubre a Barcelona, data que coincideix amb el dígit que va portar a la samarreta. Protagonista de gols icònics, miraculosos. El de Stamford Bridge, en el minut 93, contra el Chelsea, i, sobretot, el que va donar la copa del món a Espanya en la pròrroga. Un palmarès inigualable, amb 37 títols. Ho va guanyar tot: copa del món, campionat europeu de seleccions, Champions, lligues, copes. L’hemeroteca ens ofereix les precioses imatges del seu joc prodigiós, amb la pilota cosida als peus, fintant, dominant el temps i l’espai, retallant, regatejant amb subtilesa, surfejant entre els adversaris amb gratificant plasticitat, triant l’assistència, la passada final que es convertiria en gol. Va formar un mig del camp únic amb Xavi i Busquets. Mereixedor d’una Pilota d’Or. Un líder silenciós, discret, d’una gran qualitat humana, que no va voler ser galàctic. Adeu a un futbolista infinit.