L’1 d’octubre, set anys després
L’1 d’octubre va ser la millor oportunitat que ha tingut la independència de Catalunya des del 1714 i va resultar desaprofitada per la ineptitud dels nostres polítics, que es continua mostrant fins avui. El resultat del referèndum no va ser acceptat per l’Estat espanyol, al·legant deficiències en la convocatòria i en l’execució, i aquesta explicació va ser acceptada per Europa. El que els nostres polítics haurien hagut de fer en aquell moment és dissoldre el Parlament i convocar eleccions autonòmiques. Amb la disposició i l’estat d’ànim dels ciutadans en aquell moment, el resultat dels partits independentistes hauria estat aclaparador a favor seu i ningú hauria pogut discutir la legalitat d’aquesta convocatòria, que sens dubte hauria estat reconeguda també per Europa. En lloc d’això, per la coneguda incapacitat de dimitir que mostren els polítics, tot i tenir assegurada la reelecció, se’ls acut la idiotesa de dir: “Declaro la independència de Catalunya, però la deixo en suspens.” De la seva actitud, se’n va derivar la repressió posterior i fins i tot la reactivació de les dretes, que estaven absolutament acovardides. Fins que no es retiri aquesta quadrilla d’ineptes que ens han portat a la situació actual, no aconseguirem res.