Quan el patiment és bestial
Albert Serra ha rebut dures crítiques –especialment dels animalistes– pel seu film Tardes de soledad, consagrat a la figura del torero Andrés Roca Rey. Malgrat que abomino la tauromàquia i, d’altra banda, tampoc m’agraden, en general, el maniqueisme i la incongruència, sí que coincideixo amb el cineasta quan afirma, implícitament, que si realment tots els antitaurins fossin conseqüents, haurien de nodrir-se exclusivament de vegetals. Perquè en el fons, el calvari que pateixen el toro i gran part dels animals en captivitat deu ser equiparable, si bé és cert que l’infame escarni públic que rep el dissortat bòvid no es perpetra –afortunadament– en granges, mars o piscifactories. Tot i això, la “coartada” que assegura que la dieta omnívora ens és imprescindible queda refutada per la munió de veggies que gaudeixen d’una bona salut. Per tot plegat, considero que tots aquells antitaurins que no som alhora vegans no estem gaire legitimats per a moralitzar sobre aquest assumpte. I els que sí que ho estiguin, abans de condemnar els tauròmacs, haurien de tenir present l’aforisme de Ciceró: “Com més moral és l’home, menys acusa d’immoralitat els altres.”