Jordi Bilbeny
La seua darrera obra, intitulada Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana, ens invita a redescobrir la figura de sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de sant Francesc amb el catarisme, la Provença, Catalunya i la llengua catalana. Està documentat que el 1266, durant el capítol general de París, el Vaticà va donar ordre de fer recollir tots els escrits del sant i dels seus cronistes primigenis i reescriure la seva vida. Dant diu que sant Francesc no va néixer a Assís, sinó que ho va fer en algun indret de la França occitana. Na Joana Pica, mare de Sant Francesc, era natural de la Provença, cosa que ha ajudat a entendre als estudiosos moderns el seu passat trobadoresc. El francès que parlava el sant era el provençal (occità-català) que havia après de la mare. La Provença va ser, durant tota la vida del sant, un comtat català. Catalunya, ja en aquella època, era un imperi in crescendo. El llançament de la croada d’Innocent III contra els comtats catalàunics, i l’Església càtara, va justificar la invasió de les seves terres per les tropes franceses.