Els delictes físics s’han traslladat al ciberespai. La transformació digital ha impulsat aquest transvasament deliqüencial. Els criminals s’han adonat que, cometent delictes al ciberespai, el benefici al qual aspiren és molt més gran –en pocs minuts poden cometre múltiples ciberestafes– i els riscos, escassos. Es procuren, en l’anonimat, la impunitat. Saben que depenem cada cop més d’aquest ciberespai on gestionem gran part de les nostres vides, comptes bancaris, etc. Acudeixen a un lloc sense fronteres. Es valen de la transnacionalitat, de la dificultat d’identificar l’origen de la traçabilitat de l’acció criminal. Fins i tot les guerres estan canviant: ja no només es lliuren per terra, mar i aire, sinó que s’estilen altres mètodes més precisos i sofisticats com els ciberatacs a través de l’anomenada guerra híbrida amb dispositius tecnològics. ¿Quin paper tindrà en aquest inquietant desafiament la intel·ligència artificial? En vista d’aquest risc contemporani, resulta crucial l’educació preventiva i reactiva, conscienciant i sensibilitzant la societat.