El bilingüisme a Catalunya no existeix, majoritàriament, per als que parlen la llengua castellana a Catalunya. De fet, per a aquesta gent el català no existeix, ni parlat ni escrit, i no tenen cap necessitat d’utilitzar-lo ni de saber-lo per viure a Catalunya perquè amb la llengua castellana ja poden fer-ho. En canvi, els que tenen la llengua catalana com a llengua principal es troben en situacions d’indefensió, impotència, en temes com la justícia, la sanitat, el comerç o la indústria. Perquè quan parlen la seva llengua els responen amb un: “¿Cómo? ¿Qué? No hablo, no entiendo...” Com a catalans, ens preguntem de què serveix que la teva llengua sigui cooficial a la comunitat autònoma –que voldríem que fos nació estat– si aquesta gent no ens entenen, no ens volen entendre o no respecten la nostra llengua.