Pic, pic...
Deia la meva àvia, que de dites en sabia un niu, que quan es tenia “tinya” a algú o a alguna cosa en particular el que calia era anar burxant de mica en mica fins a aconseguir anul·lar ja fos la persona o assumpte que desitjaves que desaparegués. Així, deia ella, pic, pic i sense gaire soroll, ben dissimuladament s'assolia l'objectiu. Ara està passant amb el català, la nostra aimada llengua. Fixeu-vos: a València no arriba TV3 i el català està força arraconat. A les Illes s'intenta que el castellà sigui la llengua comuna a les escoles, a la Franja se li ha donat un nom que no té res a veure amb la nostra llengua i lògicament les noves generacions ja ni el coneixeran. Veieu? Pic, pic... objectiu assolit! i a cantar les absoltes. I cal recordar que un país sense llengua deixa d'ésser país. És el que cerca el govern central. No reaccionarem? De vegades penso que estem adormits. Cal una croada per fer sortir la llengua catalana de l'UVI on és ara mateix. Mestres, famílies, societat en general, unim-nos i fem front comú per evitar aquesta mort lenta però segura si no s'apliquen urgentment contraatacs. Ja sabeu... el pic, pic de cadascú i la malalta surt d'urgències.
