VI Memorial Sebastià Salellas i Magret

L'any passat, una seva amiga va dir: “Què pensaria en Tià, sobre el que passa ara?” És difícil saber-ho, perquè la persona és un gran secret. En Tià, com tots nosaltres, fou únic i irrepetible. Amb el temps hauria evolucionat i algunes capacitats les tindria millorades, però l'essència del seu pensament es mantindria ferma. Motivat pels fets ens esperonaria a seguir lluitant perquè el món esdevingui millor. En un escrit per a l'Hospitalitat de Lorda, en Tià desitjava a la comunitat pelegrina: “L'esperança d'aconseguir –dintre d'una mateixa unicitat de fets, sentiments i condicions– una vivència nostra, nova i diferent, que semblés collida del mateix Evangeli. Un treball per una projecció dilatada de relacions vivencials per la nostra comunitat”. En el memorial d'enguany –com sempre– escoltarem les persones escaients: l'Ada Colau és una de les dones que convencen! Té molt bons sentiments i empatia; és decidida i valenta. L'he vist alguna vegada quan, amb els ulls plorosos –fruit d'una tensió i emotivitat contingudes–, expressava la nostra impotència, i la d'alguns polítics, per solucionar un munt d'injustícies relacionades amb els problemes de l'habitatge. (En Tià era una persona molt competent en aquesta matèria). Suposo que el representant de la CUP, a més de la transparència, informarà sobre els pressupostos participats. Fou requisit indispensable exigit, pels seus companys de partit a Girona, a l'equip de govern per l'aprovació del pressupost municipal. Gràcies a aquesta iniciativa, els gironins –per mitjà de les associacions de veïns– ens podrem ocupar de les necessitats dels diferents barris, participant d'una manera més activa, construint el país des de la base. Fou una bona idea. Gràcies!