Cinema en català
Ara fa uns anys, s'aprovava la llei del cinema de Catalunya, en la qual s'establia que hi hauria d'haver una quota de cintes doblades al català. La llei deia que havíem d'arribar al 50% el 2015, i la realitat és que el cinema en català representa un pobre 3% dels títols distribuïts a Catalunya. Em sobta que molta gent que és catalanoparlant no les vagi a veure en català i opti per la versió en castellà d'algunes pel·lícules, i això em fa pensar que en el cinema la imposició del castellà ha fet que molts dels catalanoparlants trobin estrany el fet de poder veure una pel·lícula en la seva pròpia llengua, que no la vegin com a pròpia i fins i tot que arribin a afirmar que “sona molt malament”. El problema és que els que pensen així sobre el cinema en català estan fent un favor als unionistes, els quals ja han deixat palès que volen destruir la nostra llengua (exemples al País Valencià, les Balears, Aragó...), i alhora ajuden a matar el català una mica més en aquest àmbit i fan que els que volem veure el cinema en la nostra llengua ens haguem de resignar a unes poques pel·lícules a l'any en català als nostres cinemes. També em fa pensar que si visquéssim en un país normal, on el català estigués normalitzat, on poguéssim viure al cent per cent en català (en tots els àmbits, en llibertat) i on les pel·lícules fossin en català, probablement molta d'aquesta gent no tindria la visió del català com una llengua estrangera, cinematogràficament parlant. Jo no deixaré de lluitar mai per la meva llengua, de ser-li fidel, d'aconseguir que el català sigui una llengua normal al seu propi país. I m'agradaria molt que es sumés gent en aquesta croada per la nostra llengua, per la seva normalització. Lluitem pel català i pels nostres drets.