Barreres arquitectòniques a la Creu de Palau

Molt de mica en mica, Girona ha canviat la seva imatge a nivell urbanístic, cultural, humà... L'any 1976 s'eliminaren les primeres barreres arquitectòniques, que marginaven una part de la població. Es va començar pel Portal de França, i el seguiren Bonastruch de Porta i, més tard, els jardins del carrer del Carme (quedaren pendents de realització les projectades al carrer de la Rutlla). Hi havia el compromís de reformar les voreres dels altres carrers, que, molt a poc a poc, s'acomodarien a la normativa vigent.

A Palau-sacosta, ja ens queda menys per aconseguir la fita d'eliminar quasi totes les barreres arquitectòniques i ambientals. Els tècnics de l'Ajuntament fa temps que tenen calculat el cost de col·locar les llambordes a la vorera esquerra, situada sentit nord segons es baixa pel carrer dels Jocs Olímpics de Barcelona, anant cap a la residència de pensionistes. És el tram que va des del Passatge Romaní fins a la residència d'estudiants (si ho mirem de manera objectiva, els blocs d'habitatges del passatge Farigola i Romaní obtingueren la cèdula d'habitabilitat definitiva l'any 1975).

És un fet provat que alguns ciutadans han d'exercir la paciència. En aquest cas, els qui pateixen més les conseqüències d'aquesta mancança són les persones que per desplaçar-se utilitzen una cadira de rodes. Hi he vist caure persones, a causa de l'esglaó existent entre la part on només es veu ciment i l'acabada, on hi ha les llambordes (sort que no van fer-se mal físic ni van denunciar l'Ajuntament per negligència).

Senyors de l'Ajuntament: els queden quatre anys més per completar l'obra a la Creu de Palau.

Gràcies a tots els Ajuntaments que hem tingut, per les millores fetes a la ciutat.