Vuitè Memorial Sebastià Salellas i Magret

Resumint: es parlarà d'Europa i la immigració. El pare Tià se sentiria molt satisfet de llurs fills i de l'equip de treball que organitza el seu memorial. En Tià i altres joves de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, el dia 25 de gener del 1977, van inscriure la revista Llavor, en el Registre d'Empreses Periodístiques. Abans per comunicar-se en feien servir una de ciclostilada: Esperança. L'any 1975 en Tià hi va fer un escrit; recordava que, l'any 1965, s'independitzaven de Barcelona. El Tren de l'Esperança sortia de Girona. En Tià deia: “Com a primer signe a la Festa o Trobada en els Salessians de Girona, s'estrenaria una magnífica i pesant senyera amb un color verd predominant sobre el negre (l'esperança guanyant al mal) ”... “ Tothom es creia tenir en el cor el propòsit de l'Hospitalitat de Girona que batejàvem aquell dia; el meu era: que el tren fos de tots, sense cap distinció ni segell, que tothom pogués respirar llibertat en el viatge, malgrat necessités l'ajut del company, del germà pelegrí que caminava al costat seu. L'esperança d'aconseguir dintre una mateixa unicitat de fets, sentiments i condicions, una vivència NOSTRA, NOVA i diferent, que semblés collida del mateix Evangeli. Un treball per una projecció dilatada de relacions vivencials per la nostra comunitat. Ho hem aconseguit?” Estimat Tià, sempre t'ocupaves de qui sofria. La paciència –que vol dir: fortalesa– tot ho aconsegueix. Admiro l'home primitiu quan protegia la vida de la seva muller i fills; els qui sacrifiquen la vida per preparar un món millor. El que has sembrat donarà fruit perquè traspua esperança cristiana, garantida per la Creu i la Resurrecció. Tots som pelegrins, que respirem llibertat i necessitem ajut.