El voraviu
L’esquerra fantàstica
Pablo Iglesias, que es va iniciar ‘petant’ tertúlies, ho ‘petarà’ amb sèrie a Netflix
De l’esquerra en vaig perdre el domini i el control periodístic quan el PSUC i el PCC varen començar els processos de “reunificació” i les crides a la unitat, que és com en diuen a l’esquerra del PSC d’engrunar-se, engrunar-se i engrunar-se. Entre els amics que tenia en els dos llocs, algun que en tenia al PT (Partit del Treball), algun a BR (Bandera Roja) i algun a la LCR (Lliga Comunista Revolucionària), no vaig parar boig perquè vaig decidir analfabetitzar-me més enllà de la façana amb què aconseguissin entrar en el ventall parlamentari. Ara tinc molt clar que ja s’ho faran, ells i les seves guerres intestines. Jo menjo crispetes. No és fantàstic que mentre duien a segellar l’acord de coalició ja se’l fotessin pel cap? No és fantàstic que el voluntàriament retirat Iglesias carregui contra la Díaz, que va nomenar a dit per substituir-lo? No és fantàstic que l’acusi de ser “l’executora final d’una violenta campanya orquestrada des dels més sinistres aparells de la dreta”? No és fantàstic que la campanya que denuncia l’exvicepresident sigui arraconar de la vida política la ministra Irene Montero, que li és parella sentimental i mare dels seus tres fills? S’entén la situació extrema. Tenint tots els ous a la mateixa cistella, els ingressos familiars tenen un estrip de més de dos-cents mil euros l’any en quatre dies. Però controli el ridícul, amic Pablo! Va començar petant-ho a les tertúlies i ho acabarà petant amb una sèrie a Netflix o ves a saber on!
