Un Corpus dedicat als gremis de Barcelona

La celebració del Corpus d’aquest any a Barcelona s’ha volgut relacionar amb els gremis, aquelles agrupacions de gent del mateix ofici que s’ajudava –quan no hi havia ni seguretat social ni assistència universal de cap tipus– i, en moltes ocasions, a part, muntaven la seva confraria, que també els feia protagonistes en l’àmbit religiós. Els gremis van ser molt poderosos a partir del segle XII i participaven activament en el govern de la ciutat i militarment, a través de la Coronela, van defensar Barcelona el 1714 davant les tropes de Felip V. També les confraries relacionades amb els gremis van ser poderoses i cada gremi tenia un sant a qui veneraven i una capella a la catedral o en alguna altra església de la ciutat. Els gremis i les seves confraries van ser un contrapoder a l’aristocràcia i els sectors urbans més privilegiats, i van ser clau en l’organització de la ciutat, que es van perdre força primer amb l’arribada dels Borbons i el Decret de Nova Planta (1716) i després en el segle XIX, ja que les Corts de Cadis els va abolir en pro de la llibertat de comerç. “A partir d’aleshores molts van desaparèixer, però alguns altres gremis han sobreviscut fins ara, de diferent forma”, explica Albert Domènech, comissari de l’exposició Quan la gent s’ajuda. Confraries gremials de Barcelona, que es pot visitar (gratis) al Museu Diocesà de Barcelona, al Palau de la Pia Almoina, al costat de la catedral. Allà s’explica des de com es van fundar els gremis i les seves confraries fins a com es van anar reconvertint, ja que alguns gremis han sobreviscut fins ara, com l’Associació Antic Gremi de Revenedors, inicialment Confraria de Tenders Revenedors de Barcelona, que sota l’advocació de sant Miquel Arcàngel (amb capella a Santa Maria del Pi) va ser creada per la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, l’any 1447. L’exposició homenatja també la gent que avui s’ha hagut d’organitzar com feren els antics gremis: les Kellys i els top manta.