El valor de l’esforç

En la societat que ens toca viure, l’esforç, la determinació, la constància i la fe en un mateix, estan considerats valors a la baixa, reforçats per un sistema educatiu que infravalora la disciplina i la memòria i per un sistema polític que compensa les desigualtats amb ajuts i subvencions lineals. En l’àmbit familiar, els models educatius fomenten aquesta preocupant situació amb la laxitud de les normes, un proteccionisme exasperant i un increment de béns innecessaris. Els resultats obtinguts no són fruit del treball i d’un esforç continuat, sinó de la pressió que els infants exerceixen sobre els pares. L’adolescència és un punt àlgid d’una problemàtica accelerada per la realitat i per un entorn que promou satisfaccions ràpides i intenses que desequilibren l’escala de valors i dilueixen el valor del treball persistent, ordenat i intencionat, bàsicament perquè no cal. Les noves plataformes digitals emmascaren el pensament crític i fomenten subtils canvis en els costums i en els models de comportament. Esforçar-se està mal vist entre els companys, que ho veuen com un contravalor. En una societat cada cop més competitiva i complexa, la capacitat per resoldre els problemes o per aconseguir algun objectiu a la vida és més costosa. Contràriament al que seria recomanable, les polítiques d’ajuts lineals en forma d’avals, xecs i gratuïtats diverses, tenen més de proteccionisme que de compensació de les desigualtats. Som una societat creativa i emprenedora que té en l’imaginari col·lectiu l’ajut com a recurs fàcil malgrat l’esforç esmerçat. L’abast de la gratuïtat estesa a molts àmbits i la infradotació econòmica de molts serveis fonamentals sacsegen els pilars del benestar. Correm així el perill d’enrocar-nos excessivament en els nostres arguments per mantenir els drets conquerits a força d’ajut i perdem consegüentment els valors de l’esforç, la disciplina i la lluita intencionada que molts han hagut d’exercir per obtenir quotes mínimes de benestar. I no és just ni equitatiu que ens acostumem a acceptar-ho quan molts dels nostres conciutadans ho passen malament malgrat la lluita per viure amb dignitat. Sembla que el sistema deixa per a etapes més avançades de la vida el valor afegit de l’esforç ignorant que res ve donat per naturalesa i tot allò que no es treballa en la infància és molt difícil d’aconseguir en l’edat adulta.