El pacte PP-Vox al País Valencià obre la veda
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Toni Romero, Anna Puig, Toni Brosa, Anna Serrano, Xevi Sala, Irene Casellas, Carles Sabaté, Dolors Bellés, Xevi Masachs, Teresa Márquez, Sara Muñoz, Ure Comas i Guillem Vidal.
El govern del País Valencià serà una coalició entre el PP i Vox, un partit ultradretà, nostàlgic i negacionista que viu de la mentida i combat els fonaments de la democràcia. Al PP li ha faltat temps per pactar amb els neofeixistes sense vergonya ni altre requisit que els ultradretans traguessin del tauler de joc el seu cap de llista, condemnat per violència masclista, i amb qui ja es trobaran aviat al Congrés dels Diputats. Dies després d’haver negat més que Ponç Pilat, s’han entès sense cap complex perquè Vox és, en essència, l’ala ultra del PP. Els populars s’hi llancen als braços sense vergonya perquè amb aquest gest recuperen la complicitat amb electorat seu de tota la vida, uns votants que han trobat noves sigles on l’autoritarisme, el racisme i la negació de drets al diferent es proclamen sense pudor. El pacte del PP amb Vox al País Valencià no és el primer, però va més enllà que els de Múrcia, Andalusia o Castella i Lleó. És el primer beneït per Núñez Feijóo i obre la veda als que vindran, que en seran uns quants. Les peticions que fa el partit d’ultradreta ja delaten les seves intencions: dirigir els àmbits d’educació i cultura. És a dir, més llengua única, més símbols espanyols (i si es contraposen als catalans, millor), més història reescrita i menys diversitat cultural (és a dir, clausurar À Punt al País Valencià i IB3 a les Balears). La pressa per tancar acords denota que el PP està segur que el 23-J no hi perdrà cap vot. Cada vegada és més evident que hi ha un Feijóo per a cada moment, però és clar que l’autèntic és el que parlava d’“«apartheid» lingüístic” a Catalunya i no el que buscava adhesions al Cercle d’Economia admetent que el PP no va gestionar bé l’octubre del 2017.
El PP blanqueja la ultradreta sense escrúpols i li obre la porta de les responsabilitats institucionals, actitud d’alt risc que a Europa topa amb més reticències. No se sap com hauria reaccionat a una hipotètica proposta del PSOE per facilitar-li la governabilitat a canvi de no dependre de Vox. L’avançament electoral decidit per Pedro Sánchez ho ha fet impossible. Mentrestant, l’esquerra continua sense identificar què han de fer diferent per frenar l’onada electoral ultradretana.