Quan s’acabarà la guerra d’Ucraïna?

Qui sabés la resposta a aquesta pregunta tindria informació privilegiada sobre el futur, el qual sempre és indefinit i per això tot el que hi està relacionat forma part d’anàlisi, especulacions i opinions. Tot i això, sí que, en funció de la realitat, es pot entreveure algunes vies de per on pot anar el futur, en aquest cas, per on pot anar l’evolució de la guerra d’Ucraïna. Sigui dit d’entrada que una guerra, qualsevol guerra, és un fracàs de la diplomàcia i del diàleg i la guerra d’Ucraïna ho és encara més perquè hi havia símptomes que podien intuir el fatal desenllaç, des de la caiguda de l’imperi soviètic, l’aïllament provocat o volgut de Rússia o l’expansió de l’OTAN a estats de l’antiga URSS.

Tot això no ha de servir en cap cas per justificar l’agressió de Rússia a Ucraïna, que és una invasió unilateral d’un estat a un altre estat sobirà, amb conseqüències dramàtiques per a la població civil ucraïnesa i efectes col·laterals d’abast mundial. La realitat, però, és que ja són setze mesos de guerra, d’una operació militar especial, com encara l’anomena Putin, que havia de ser curta, i a hores d’ara encara no hi veiem el desenllaç i sí que sabem que les conseqüències humanitàries, socials, econòmiques i geoestratègiques són desastroses. I com pot anar tot això? De moment els posicionaments dels dos bàndols segueixen ferms en la seva versió de no afluixar.

Sabem, però, que les guerres s’acaben de dues maneres, d’una banda destruint l’enemic –escenari que no veig a curt termini i que representaria un cost massa gran per a tothom– i, de l’altra negociant una aturada d’hostilitats, que ara per ara ningú accepta. Tot i això, els darrers dies s’estan produint una sèrie d’esdeveniments que poden canviar a poc a poc les actituds tancades dels dirigents, per anar entrant en espais de desglaç i de possibilitat de diàleg. D’una banda la trobada al Parlament Europeu amb dissidents russos, en què es va debatre la situació dins de Rússia i les possibilitats de canvi; de l’altra, les maniobres de l’OTAN que s’estan fent durant dotze dies a Alemanya, que han mobilitzat 10.000 militars, 250 avions de combat i que compten amb la participació de 25 estats; i finalment, la contraofensiva ucraïnesa que ja ha confirmat la recuperació de terreny i poblacions fins ara a mans de Rússia.

Tot això fa pensar que l’aposta d’Occident és mantenir el suport a Ucraïna i enviar un missatge a Rússia que qualsevol deriva serà contestada amb contundència. Si a aquest escenari hi afegim les dificultats de Rússia per rearmar, amb material militar i efectius humans, les posicions que ara té a Ucraïna, podem entreveure que es pot produir aquell moment en què els dos bàndols siguin conscients que no poden guanyar, que ja han perdut prou, i que, a poc a poc, s’obrin a una negociació, amb tots els condicionants imaginables i també amb el suport i participació dels estats importants del planeta. Reconec que aquesta anàlisi, a més de basada en els fets concrets que detallo, també forma part del meu desig que s’aturi aquesta massacre. Veurem com va evolucionant tot plegat.