Inoblidable

Ets inoblidable i ho seràs sempre, noi. No fa falta ser una celebritat per ser inoblidable, ja ho diu el geni Bunbury. No sé d’on has sortit, segur que d’aquest planeta no. Tu vens del més enllà, de la fusió entre Mart i Venus. Ets actitud i sensualitat a parts iguals. Vas passar per davant meu, en un dels meus refugis, els antres on necessito aterrar per conèixer la vida real. Et volia dir que m’encantava el teu estil però l’inconscient impulsiu em va trair i em va sortir un “m’encantes” per la boca. Segueixo pensant el mateix. Pel que conec ets tot cor. Generós en excés, divertit fins al surrealisme, brutal com a persona que detesta el món que li ha tocat de viure. Tens un somriure d’infart i quan et miro em veig a mi, en la meva versió més trapella. Quan Stendhal va escriure la novel·la El roig i el negre no ens coneixia, però ens intuïa, segur. M’encens el llum, després de mesos d’anar a remolc del foc d’un altre. Em cobreixes de turqueses i de frases amables destinades a fer-me sentir molt gran, molt dona, molt estimada. Som alfa i omega, segurament, però el que tinc clar és el privilegi d’haver-te conegut. D’això nostre se’n diu connexió, més enllà de la física i de la química, que ja tenim massa magrejades per la vida. No voldria que només fossis un passatger entre els meus somnis: et preferiria ancorat al port que tinc entre les cames i dins del cervell. Em fas treballar les neurones a tota canya i bategar una mica més de pressa que de costum. D’això se’n diu vida, i només en tenim una. I l’hem de cuidar. Qui sap si tornaré a creure en Déu algun dia. Només per tu.