Corregir la dona a cops

Que la meitat de la població mundial cregui que els homes són millors líders polítics que les dones –més capaços, intel·ligents, responsables–, que el 40% opini que són ells els que han de dirigir les empreses –tot i la seva formació, a elles no se les considera aptes per assumir càrrecs en primera línia–, ens porta, inexorablement, a una tercera dada igualment aterridora: el 25% justifica que un marit piqui la seva esposa com a mètode correctiu davant d’una actitud rebel. I ens hi porta perquè la primera bufetada neix de la desigualtat, del fet d’atorgar diferent valor a un home i a una dona, i a partir d’aquí s’arriba a l’assassinat, com ja sabem. El cert és que estem en una fase d’estancament i, en alguns aspectes, de retrocés respecte a la igualtat de gènere i la lluita pels drets de les dones –que són drets humans–, i dijous els assistents a un col·loqui organitzat per l’ADAC a Girona van tenir ocasió de reflexionar-hi al voltant d’una interessant exposició de la fundació Sergi (demanin-la per als centres educatius, inclou material de suport per treballar la temàtica) titulada On habita la violència masclista que es pot veure fins al 30 de juny i que recull diferents manifestacions d’aquesta xacra persistent que pateix 1 de cada 3 dones al món al llarg de la seva vida. Les dades les hem extret de l’índex de normes socials i de gènere presentat aquesta setmana pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que alerta justament de la important reacció en contra dels avenços assolits pel moviment feminista i es pregunta per què es mantenen els prejudicis contra les dones i per què hi ha qui es resisteix a viure la seva masculinitat fora del binomi domini/submissió. De què tenen por, que colpegen tan fort?