Som la prioritat de PP/Vox

Quan encara no s’han constituït els nous governs del PP/Vox per ajuntaments i comunitats autònomes ja comença a ser evident quines són les mesures de màxima prioritat per a aquesta gent. Els més explícits són els nous governants de les Illes i el País Valencià, que han anunciat una primera bateria de mesures contra la llengua dels seus territoris. Resumint-ho, es tracta de residualitzar la presència del català a l’administració per la via de limitar al castellà els requeriments lingüístics dels funcionaris; també pensen atacar l’ensenyament en català incentivant que els pares tinguin capacitat de vetar la llengua a les escoles. I, finalment, tots aquests polítics castellanoparlants es comprometen a favor del secessionisme lingüístic i contra les entitats i institucions que respecten i fomenten l’ús de la llengua en aquests territoris.

Naturalment, el programa polític de PP/Vox va molt més enllà. Hi ha tota mena de mesures i actituds regressives contra les dones, el col·lectiu LGTBi, la llibertat religiosa, la memòria històrica o els immigrants. Però –ben significativament– queda clar que el que pensen és que la primera carnassa que han d’oferir als seus votants és un a por ellos contra el català i els catalanoparlants. D’entre les moltes que tenen han triat una fòbia prioritària... I ens han elegit a nosaltres.

Així les coses, no cal tenir una bola de vidre per intuir que la prioritat política d’un probable govern de dreta/extrema dreta a Madrid passaria per orientar els canons de forma clara –i, fins i tot, sobreactuada– contra la llengua i la cultura catalanes. El seu electorat demana més pressió i més repressió en el front català i prefereixen aquesta batalla a qualsevol altra. Som, als seus ulls, l’enemic més feble. O sigui que, es miri com es miri, aquest país necessita recuperar la unitat que els partits van trencar. Ja és supervivència.