No és no al cànnabis

Entre d’altres peculiaritats, a la possibilitat de victòria de l’extrema dreta i la dreta extrema –dues opcions que són com Isabel i Fernando, els Reis Catòlics, que amb el lema “tanto monta, monta tanto” van destruir el regne nassarita de Granada, i van expulsar els jueus i els gitanos– hi haurem de sumar la no aprovació per part de les Corts de la regulació del cànnabis. Amb l’arribada al poder de l’actual govern es van obrir expectatives per resoldre un tema que no és menor i que compta amb un ampli suport social. Una enquesta del CIS de l’abril del 2021 recollia que la meitat de la població –el 49,7%– estava d’acord amb la legalització de la venda de marihuana, i aquest percentatge pujava al 90,1% quan es tractava de motius terapèutics. El 27 de juny del 2022 la comissió de Sanitat del Congrés va aprovar un dictamen que instava que en el termini de mig any s’implementessin mesures per permetre l’ús del cànnabis amb fins medicinals. Cinc mesos després, i davant la inoperància de la cambra, el ministre de sanitat Manuel Miñones va demanar perdó pel retard i va assegurar que al mes de maig hi hauria una sortida. Ara la convocatòria d’eleccions ho ha paralitzat tot i ha impedit aquesta possibilitat. Malgrat les queixes del PNB, que havia impulsat la comissió, i la decepció de l’Observatori del Cànnabis Medicinal, que ha informat que mig milió de persones estan utilitzant la marihuana com a medicina sense cobertura, el cert és que PP i Vox s’han tancat en banda. En el seu cas, no és no! Als malalts d’artritis, epilèpsia, fibromiàlgia o càncer (alleujament dels efectes secundaris dels tractaments), que els bombin; el cànnabis és una droga, i si en compren, encara que sigui per millorar el seu estat, els caurà el pes de la llei.