Les dues cares de l’economia catalana

L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Irene Casellas, Xevi Sala, Anna Puig, Francesc Espiga, Sara Muñoz, Xavier Castillón, Dolors Bellés i Teresa Márquez.

Lufthansa establirà a Barcelona una base d’operacions digital amb un potencial d’ocupació de 300 treballadors. Deixant a banda que l’activitat de l’aerolínia té un impacte ambiental clar, és una bona notícia en termes econòmics que s’insereix en un context de dades macroeconòmiques positives. La revisió a l’alça del PIB català, unes xifres d’atur en mínims dels últims 15 anys, l’afiliació rècord a la Seguretat Social, les bones perspectives de l’ocupació turística, la inflació que comença a trencar la tendència a l’alça... podrien dibuixar unes perspectives econòmiques extremadament favorables. De fet, aquesta és la conclusió que s’obté a les taules de despatx dels centres d’estudis, dels responsables dels bancs i grans corporacions, i es tracta d’un diagnòstic del tot erroni. Tots analitzen les grans magnituds, unes dades que avui estan més distants, més desconnectades que mai de les economies familiars de segments cada cop més amplis de la població. Xifres optimistes que xoquen de manera brutal amb la dura realitat diària de moltes famílies que es mouen en entorns com els desbordats bancs dels aliments, perquè el que no detalla la contenció de la dada general de la inflació és que la de l’alimentació continua disparada (11,5% interanual al maig) i que l’ascens dels preus per vestir-se i accedir a serveis bàsics tampoc es frena. La política monetària del BCE traslladada a les hipoteques causa un drama domèstic en cada revisió de quota, i les positives dades d’ocupació no reflecteixen la precarietat i la temporalitat que afecta joves i no tan joves, i per als que viuen una situació laboral estable, la pèrdua de poder adquisitiu és òbvia perquè la inflació no s’ha compensat amb increments salarials tot i l’acord entre patronal i sindicats perquè fos així.

Els fons Next Generation van arribant. Serviran per incrementar més el PIB i dotaran de solidesa les empreses que els han obtingut per als seus projectes. Però hi ha dubtes raonables que aquesta solidesa tingui una desitjable derivada redistributiva i serveixi també per millorar les condicions de vida dels treballadors més enllà de veure consolidats els seus llocs de feina, que no és un efecte menor.