El capital eròtic (i 3)

De veritat volem ser atractives (desitjables) en general? Com l’inquietant títol de “la nòvia d’Amèrica” dedicat a la Marilyn. Una vol ser nòvia de qui està enamorada. Una vol ser desitjada per qui desitja. Una no vol ser mirada amb ulls anhelosos per tota la població en general. No veiem que és alguna cosa veritablement violenta?

Quin és el gran problema del capital eròtic, per a les dones, que siguis com siguis i et passi el que et passi, pots triar només entre el foc i les brases: és una maleïda trampa mortal.

Si no el tens, patiràs assetjament o discriminació subtil. En parlaré més endavant i, a més, et passaràs tota la vida intentant tenir-lo per ser estimada, acceptada i associant-ho a una felicitat necessària per a la teva vida.

Si el tens, segurament tindràs més èxit però patiràs assetjament en algun moment de la teva vida.

Mirem des d’aquest prisma les dades d’assetjament sexual: un 47,4% de les dones han patit assetjament sexual, i aquí hi ha la dada que falta. L’altre cinquanta ha patit discriminació subtil que ni sap que pateix. Cada cop que entrevisto una dona sé perfectament si li puc preguntar per l’assetjament sexual que ha patit o la discriminació subtil que potser no sap que ha patit. Com es deia aquella noia? Només em cal posar “youtuber molt lletja” a Google perquè m’aparegui la que busco, “Soy una pringada”, que sempre diu que va patir assetjament escolar per “gorda i lletja”.

Si no compleixes els mandats de gènere per ser una dona com cal, si no tens una bellesa socialment valorada i premiada, si no ets aprofitable sexualment..., aleshores també t’ho faran pagar. Patiràs una discriminació subtil, les teves notes segurament seran més baixes de les que hauries obtingut sent més bonica, trobaràs feina després de dones amb un capital eròtic millor que el teu i no et diran que és perquè ets lletja sinó perquè es valora la bona presència, hi haurà directors d’entitats que no es reuniran amb tu però sí amb altres dones del mateix càrrec, tindràs sous més baixos comparats amb els d’altres dones, la teva plaça no es consolidarà mai, t’encarregaran feines més ingrates, i per tot plegat et sentiràs inferior i sempre voldràs agradar i intentar compensar que no has complert el dipòsit mínim de capital eròtic sent molt sol·lícita, molt amable, molt treballadora, molt responsable.

La teva discriminació no tindrà nom, no serà com ser negre, ni s’explicarà només perquè ets dona, costa molt pensar que no tens sort perquè no ets prou prima, prou bonica, prou femenina segons el mandat de gènere, ningú tampoc no t’ho diria mai, ni assumiria que té un tracte discriminatori amb tu perquè no ets prou agradable a la vista, perquè no vesteixes prou bé, o simplement perquè no ets beneficiable... No ho sabràs, no ho identificaràs i t’acostumaràs a ser l’última de la fila de manera com per casualitat, per això és una discriminació oculta, en la qual les dones hi anirem totes, perquè el capital eròtic el perdrem tard o d’hora, i passarem a ser invisibles per als qui tenen el poder.

Així que podem triar entre assetjament sexual o discriminació. Una discriminació que no té nom, que és subtil i per la qual no podem defensar-nos. I no calen tots els homes (hi ha homes bons que ni assetgen ni discriminen), però només amb una part del sexe masculí que no renuncia als seus privilegis de poder ja som pràcticament totes assetjades o discriminades.

Per això, quan pensem en allò que defineix la dignitat humana, hem de començar a pensar què defineix la dignitat femenina:

1. No ser un instrument per als altres, tampoc un instrument sexual i per tant no haver de patir assetjament, violacions i abús sexual mai.

2. Ser lliure i autònoma.

3. Ser tractada en funció dels mèrits i més enllà dels motius discriminatoris de circumstàncies aleatòries com ara raça, ètnia, classe social, preferències sexuals i afegir-hi aquesta discriminació subtil de gènere: no ser discriminada perquè no es compleixen els cànons de bellesa socialment atribuïts com a òptims per a les dones, que tots coneixem i sabem identificar perfectament a les xarxes. Posseïm una enorme cultura visual del que és una dona suposadament atractiva i amb capital eròtic i no.

Només si posem nom a la discriminació podrem combatre-la.