Tothom s’ha destapat

Aquests dies respiro molt tranquil·la i m’ha quedat al cos una sensació d’alleujament que feia anys que no recordava. Per fi, després d’uns quants anys de promeses incomplertes, d’enuigs forçats, d’escenificacions que havien arribat a tenir una certa credibilitat, ara per fi sabem quin peu calça cadascú. Estic encantada de corroborar d’una vegada per totes que la unió de l’independentisme és una fal·làcia, que les cadires i els sous pesen més que la lleialtat i la paraula, i que l’Estat es pren més seriosament l’independentisme que aquells que se suposa que el promouen. És decebedor, tot plegat? Moltíssim. Però almenys ara sé que tothom ha perdut la poca vergonya que conservava i sé que ja no puc dir que no tinc clar on som.