Grans mestres per a petites persones
Persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, o té el títol per a fer-ho.” Així defineix el DIEC la figura sense la qual no seria possible l’educació a les escoles. M’agradaria pensar que dins el concepte d’ensenyar un art s’hi pressuposa el de viure, però molt temo que en aquest simplisme hi va implícita la visió esbiaixada i/o resignada des de la qual es concep el món educatiu. Trobo que és gairebé denunciable afirmar amb aquesta lleugeresa que mestra/e ho és tothom qui “té el títol per a ensenyar”. I malament anem com a societat si aquesta és la definició a partir de la qual pretenem construir un futur. Abans d’ensenyar qualsevol matèria, cal tenir passió per fer-ho. Perquè prèviament a la divulgació de coneixements hi ha la transmissió de valors, i el saber acompanyar. En total, 5.075 criatures de les comarques gironines han tingut el seu primer contacte amb l’escola aquest curs fent I3, i ho han fet acompanyades per les mestres que el destí els ha assignat, aquelles que des del primer dia han esdevingut el seu màxim referent a l’aula, un lloc que es converteix en la segona casa de la mainada amb tot el que això comporta. Em fa vertigen pensar que alguna nena o nen, durant aquest curs, hagi passat una part tan important de la seva vida en mans d’una figura com la que defineix el DIEC. I encara em preocupa més que, si això és així, no estiguem fent res per revertir-ho. Hauríem de poder garantir professionals que esdevinguin referents capaces d’empatitzar amb totes les realitats, d’esdevenir còmplices de les debilitats i fortaleses de cada criatura per poder convertir el grup classe en un engranatge des del qual viure experiències, conviure amb respecte, generar vincles, i poder-los infusionar, des d’aquesta mirada, l’aprenentatge en competències que les acompanyarà tota la vida. Recordo amb especial estima haver-ho viscut jo gràcies a la meva primera mestra, i em fa feliç haver tingut aquesta sort una vegada més aquest curs, trobant l’essència de l’Anna en persones com la Mireia, la Laura, l’Esther o el Guillem, entre altres. Gràcies per haver traspassat els límits del DIEC i haver-nos acompanyat a anar trobant l’encaix en una societat que encara som a temps de (re)construir!
