De la burocràcia a l’empoderament català

No aconseguim acabar de posar l’administració al servei del ciutadà i de l’empresa. Es parla des de fa anys de la finestreta única, de la necessitat de desburocratitzar, però es fa molt difícil lluitar contra els problemes endèmics del servei públic. L’Observatori per a la Transformació del Sector Públic de la fundació PWC i la fundació Esade els identifica molt bé: opacitat, complexitat, rigideses, lentitud, traves, autosuficiència i “xiringuitos de poder”, entre d’altres. Necessitem dotar l’administració de més flexibilitat, amabilitat, senzillesa i accessibilitat. La digitalització i l’entrada de noves generacions a la funció pública obren possibilitats d’un canvi llargament esperat.

Erradicar la mentalitat burocràtica és difícil, perquè ens la intenten gravar amb foc al cervell. Hi ha el convenciment que la complexitat dels processos constitueix en si mateix una garantia. Però senzillesa i garantisme són perfectament compatibles. La nostra complexitat s’escampa en el paper i no en la dada. Fem molta atenció als formularis i no pas a les dades que contenen, que és el que importa.

També al document Reset. Crida per reactivar el país, un treball coral d’experts encarregat per la Generalitat per reaccionar a la crisi de la covid, es parla de la necessitat d’escurçar els terminis de tramitació administrativa, de fer els processos més eficients i transparents. És un treball interessant, amb solucions a curt termini que no hauria de caure en l’oblit i que demostra, dissortadament, que només reaccionem quan veiem les orelles al llop.

L’administració no ha fet l’esforç de reforçar la interoperabilitat (capacitat de compartir dades i possibilitar intercanvi d’informació i coneixements) dels tràmits per estalviar al ciutadà aportar dades que ja ha cedit amb anterioritat. Els experts del Reset defensen la proposta del repositori personal de dades de cada ciutadà, on integrar i emmagatzemar (de manera encriptada i segura) una informació que ha de ser transversal, amb independència de qui les hagi generat o de qui en tingui la custòdia. El concepte once only, segons el qual tota dada s’ha de demanar només un cop al ciutadà, aquí, desgraciadament, ens sembla un miratge.

Per fer-ho bé, els ciutadans i les empreses hauríem d’estar al centre dels canvis. Agilitzar permisos, llicències i sol·licituds no ha de provocar més costos, només guanys. Hem de deixar enrere el model centralitzat i rígid, no permeable, basat en la desconfiança de partida cap a la ciutadania i les empreses.

L’Observatori per a la Transformació del Sector Públic afirma que per treballar a l’administració s’ha de valorar no només els treballadors capaços de realitzar unes oposicions brillants; cal valorar mèrits, trajectòries, competències i idoneïtats per a cada lloc. Fins i tot recomana fórmules segons les quals els treballadors podrien entrar i sortir de la funció pública com de l’empresa privada. Són reformes estructurals que tenen un elevat cost polític.

En el fons es tracta d’un canvi cultural, per això resulta tan complicat. Vam passar de súbdits a administrats, però ara exigim ser tractats com a ciutadans lliures; amb una administració equiparable a les democràcies europees més avançades, amb una autèntica vocació de servir la comunitat. Només empoderant els ciutadans els farem més emprenedors, més creatius i més lliures.