Turisme desbocat

Una de les conseqüències de la pandèmia ha estat l’explosió gairebé malaltissa del turisme mundial. En llocs com ara Nova Zelanda –llunyania i natura–, no s’hi cap i els preus de qualsevol lloguer són tan exorbitants que tiren enrere. També ha estat la gran oportunitat per a les ofertes econòmiques. Companyies aèries com ara Vueling o Ryanair tenen alguns dies amb vols barats que, un cop afegits tots els extres, ja deixen de ser-ho. Algunes de lloguer de cotxes, com ara Green Motion –recomanada per Ryanair–, per exemple, ofereixen a Edimburg, junt amb un preu atractiu de sortida, assegurances que el multipliquen; en cas de no acollir-s’hi, a l’hora de tornar el vehicle sempre troben –o se’ls inventen– desperfectes, als quals afegeixen despeses administratives i altres conceptes imaginatius, de manera que, al capdavall, l’usuari acaba pagant l’assegurança més cara. Són, en fi, formes més recargolades de fer negoci a costa d’uns turistes que, a punt d’agafar el vol de tornada a casa i en situació d’indefensió, acaben acceptant-ho tot, però amb la sensació d’haver estat estafats. I, si es tracta d’allotjaments o de serveis de restauració, és ben sabut que les fotografies gairebé mai no ho diuen tot... Nova Zelanda o Escòcia no en tenen cap culpa, però la seva imatge en surt tacada.

Catalunya és una destinació de primer ordre i s’hi donen totes les circumstàncies que es troben els turistes catalans a fora. La gernació per tot arreu, els preus inflats, les enganyifes, el tracte maldestre o les ofertes de duros a quatre pessetes afecten la imatge del lloc escollit. Si, a més, l’economia del país depèn cada vegada més d’aquesta gallina dels ous d’or i dels serveis, el risc per a tothom –s’hi dediqui o no– és evident. Només cal recordar els efectes que la covid va tenir en el turisme mundial.