‘Merian’ i Catalunya

‘Merian’ és el nom d’una magnífica revista geogràfico-turística de periodicitat mensual que es publica a Alemanya. L’edició corresponent a aquest mes de juny és dedicada a “Barcelona-Costa Brava”. Des del punt de vista estrictament turístic, no hi ha dubte que aquest exemplar té un gran valor promocional, però el que més ens ha interessat és que la temàtica que recull la revista va més enllà del títol: de fet, és una aproximació molt vàlida a diversos aspectes de la realitat catalana.

Es parla de la ciutat i de la costa, és clar, però també de la significació cultural de Barcelona, del valor del modernisme, de la voluntat de renaixença de Catalunya, de la cuina catalana, de la nostra llengua diferenciant-la del castellà, de la sardana –fins i tot amb normes per a ballar-la– i, ben significativament, de la Diada de l’Onze de Setembre en un treball de Til Stegmann que, tot ho fa creure, és un dels impulsors o assessors d’aquest número de ‘Merian’.

Són cent vint-i-vuit pàgines, doncs, presidides per un desig d’informació solvent i completa fins on és possible i amb un esperit que queda clar ja des de la primera frase: “In Katalonien tut sich was”, a Catalunya les coses estan canviant. Hi ha nombroses i excel·lents fotografies en color, mapes i uns gràfics molt interessants sobre l’evolució de l’Eixample. Però per damunt de tot, potser, hem d’agrair el criteri mantingut per la revista d’utilitzar la correcta nomenclatura catalana. Llegim, per exemple, “das Hospital de la Santa Creu”; quan es parla de les galeries d’art barcelonines es fa referència al “carrer Consell de Cent, zwischen Balmes und Passeig de Gràcia”; “...wie in Platja d’Aro”; “Joan Maragall”, “Girona”, “Carrer de la Mercè”, “Porta de la Pau”, “Saló del Tinell”, “Museu d’Història de la Ciutat”…

Llegir el català com cal en una revista alemanya, mentre en la immensa majoria de publicacions en castellà això no és possible i mentre l’ajuntament barceloní es fa còmplice dels “Consejos de Ciento” i companyia, és un plaer una mica morbós o almenys provoca una sensació agredolça.

És la segona vegada, que jo sàpiga, que en parlar de Catalunya es presenta a Alemanya l’autèntica nomenclatura catalana, netejada de la deformació castellanitzadora que hem patit tants anys. El primer assaig fou “Art i modernitat als Països Catalans”, un voluminós catàleg publicat en edició bilingüe català-alemany amb motiu de les Setmanes Catalanes a Berlín. Aquestes iniciatives són indispensables per a intentar contrapesar la influència que els organismes públics estatals i la publicitat turística oficial fan a favor d’uns topònims adulterats.

Aquest número de ‘Merian’ té un primer tiratge de 258.000 exemplars i comporta, per tant, una difusió molt considerable. És probable que se’n faci un segon tiratge, que s’aprofitarà per corregir els petits errors. Als responsables de ‘Merian’ els hem de dir “Danke schon”, moltes gràcies!