Mònica López ha dit que no

Mònica López, actriu nascuda a Canàries que va estudiar a l’Institut del Teatre de Barcelona i va entrar al cor de la gent com a Abril Montsolís, una de les figures centrals de la sèrie Nissaga de poder, ha dit que no, que no volia ser entrevistada a El Hormiguero, programa de màxima audiència d’una televisió privada. I ha donat explicacions: “Pablo Motos blanqueja el feixisme i gent impresentable.” La hi convidaven per promocionar la segona temporada de Rapa –sèrie de Movistar Plus en què ella és sergent de la Guàrdia Civil i la seva parella de ficció, Javier Cámara, professor de literatura afectat per l’ELA– i els productors tenien molt interès que hi acudís, però ella es va mantenir ferma tot i que el mateix Cámara també hi va insistir: “S’hi ha d’anar, té una audiència de tres milions de persones, és molt bona publicitat.” López –potser també la recordin perquè va donar la rèplica com a monja compromesa a Eduard Fernández a Descalç sobre terra vermella, un biopic del bisbe dels pobres Pere Casaldàliga– és conscient que la decisió li pot complicar la carrera, que potser li farà perdre un bon nombre d’espectadors –i ja se sap què passa si no es compleix amb l’audiència esperada–, però considera que per ètica no s’ha de fer el joc a aquesta mena de programes i que el seu sentit de l’ètica està per damunt de l’espectacle. Possiblement jo no sigui la persona més indicada per referir-me a un espai –catalogat de familiar– que he de reconèixer que no he vist mai, però sí que em sembla que Mònica López obre un debat interessant respecte a la línia vermella entre llibertat d’expressió i promoció de missatges misògins i feixistes; un debat que no és nou, però que és necessari i que ho serà cada vegada més.