L’alpinista

Unes setmanes abans que els talibans ocupessin Kabul, Aqila Hashimi intentava coronar el Mir Samir, una muntanya de 5.809 metres de l’Hindu Kush. Van ser dos britànics els que van intentar sense èxit, el 1956, escalar-la per primer cop, fent bona així la creença local que “cap home podia fer aquell cim”. Aqila ja havia demostrat que era una alpinista quan amb el seu equip, el primer format només per afganesos i sense assistència estrangera, van fer el cim del Noshaq, de 7.482 metres. Però encara no havia aconseguit el més arriscat: fugir del país dels homes que odien les dones i, com a refugiada, instal·lar-se a l’Estat espanyol. Una persona, una de les moltes mans però segurament la que la va subjectar més fort per poder enlairar-se i començar de nou, em fa saber que l’alpinista vol coronar el Mont Blanc. I en volen fer un documental d’aquests d’històries de dones coratjoses que lluiten per la igualtat en l’esport, però sobretot per recordar que a l’Afganistan les dones continuen engabiades. I no poden fer cap cim. Ni el Mir Samir. Ni estudiar. Ni sortir sense veure la vida enreixada. Però per fer el documental necessiten moltes mans, no per col·locar mosquetons o grampons, sinó per fer guardiola i que l’Aqila coroni el Mont Blanc i amb ella totes les afganeses.