Les notícies al servei dels rics

El titular és d’un company de la Coordinadora d’ONG, indignat pel voyeurisme mediàtic despertat pels aventurers implosionats a la recerca d’una vista de primera a les restes del cèlebre Titanic. Havien desembutxacat 500.000 dòlars per l’espectacle, una tarifa que bé valia la ràpida mobilització d’efectius per rescatar-los en vida; també, la seva personalitzada identitat, fotos en primer pla, retalls dels perfils biogràfics: pioners en la innovació de submergibles, multimilionaris aficionats als rècords Guinness, exoficials de la marina, empresaris de la petroquímica, fills de papà amants de la ciència-ficció… La cobertura periodística ha estat i és intensa i extensa, ens ho expliquen tot sobre aquests herois malastrucs d’una experiència exclusiva descansant al fons del mar. Els rics sempre disposen dels seus cronistes. I si pel viatge en comptes de 500.000 dòlars n’haguessin pagat 5.000? Llavors es tractaria de refugiats, de desheretats de la terra que busquen aixopluc i feina en un continent que els rebutja, que assisteix impassible al seu naufragi, que els nega auxili i criminalitza les ONG, com passa al Mediterrani: els centenars d’ofegats al Jònic –s’haurien pogut salvar– és un de tants episodis. I les notícies? Es donen també però més atenuades, cada cop més amb un aire desmenjat de déjà vu, de fatalisme normalitzat –això, els mitjans que no aprofiten per despertar els dimonis de les invasions dels bàrbars del sud enviats per reemplaçar la raça blanca–. En tot cas, la mort de milers de pobres produeix més fredor que empatia entre la ciutadania desmobilitzada però amatent a la sort dels titans i els governs s’hi van fixant a l’hora d’endurir progressivament les polítiques antiimmigratòries. Quin fàstic!