En mans del doctor Da Vinci

Aquest diari explicava ahir que el servei de ginecologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha arribat a les 1.000 cirurgies robòtiques realitzades amb el robot Da Vinci. És el primer hospital de l’Estat que aconsegueix fer un miler d’intervencions ginecològiques d’aquest tipus. El robot Da Vinci opera bé: més del 95% de les pacients intervingudes amb la seva cirurgia robòtica reben l’alta el dia següent. Ja sé que el doctor Da Vinci no deu estar dotat de forma humana, sinó que deu ser tan sols un braç articulat guiat per una computadora. Però amb un nom tan humanístic, Da Vinci, no és il·lícit imaginar-lo amb cap i tòrax, braços i cames, casa a Sant Cugat i iot a Empuriabrava, un doctor de ferro i circuits electrònics embotit dins d’una bata blanca amb el seu nom, Da Vinci, un estetoscopi penjant del coll i el somriure autosuficient i vanitós del cirurgià d’èxit dibuixat en la seva cara metàl·lica. Estic segur que, en una sèrie televisiva de metges, els guionistes dotarien el doctor Da Vinci d’un caràcter atractivament egocèntric i d’una gran popularitat entre el personal femení de l’hospital i una part del masculí.

Somia el doctor Da Vinci desplaçar els ginecòlegs que avui tracten les pacients amb les seves pròpies mans, coneixements i intuïcions? És poc probable. De moment, tan sols és un instrument mèdic que, segons l’hospital, ajuda els cirurgians de veritat a localitzar càncers uterins i extreure tumors. En professions com la medicina, la conducció de vehicles o el tractament de materials perillosos, on els errors o les imprecisions humanes poden ser fatals, tenir l’ajuda de màquines cada cop més intel·ligents i autònomes va a favor de la nostra seguretat. La qüestió és que no deixem de tenir, també, cirurgians de carn i ossos, d’una intel·ligència natural i intuïtiva, i no hem de quedar sols davant de les fredes mans del doctor Da Vinci.