Els remences fan Girona universal

Aquest mes ha fet deu anys que la Unesco va incorporar el Llibre del Sindicat Remença (1448) de l’arxiu de Girona al seu Registre de la Memòria del Món (Memory of the World), on es recullen aquells elements del patrimoni documental dels quals s’ha acreditat la seva “importància mundial” i el seu “valor universal excepcional”. En un moment de baixa autoestima, d’atacs a la nostra llengua i identitat, és important que valorem no només el que tenim i el que els catalans han fet com a nació, sinó també allò que han aportat a la humanitat al llarg dels segles. Cal tenir en compte que figurar al Registre de la Memòria del Món no és a l’abast de qualsevol; de fet, segons informa la mateixa Unesco, fins al mes de maig d’enguany només hi havia 494 inscripcions. Menys de mig miler de documents d’arreu del món figuren en aquest club selecte de documents que la Humanitat ha de preservar per damunt de tot. I un d’aquests és de Girona; de fet, l’únic document català que es pot trobar en aquest registre, al costat de la Bíblia de Gutenberg o la Declaració dels Drets de l’Home, entre d’altres. En l’explicació que en fa la Unesco, es destaca que va ser a Catalunya on per primer cop a la història, el 1486, s’aconsegueix abolir la servitud de manera oficial, que el Sindicat Remença n’és el primer precedent, que qualifica d’“excepcional”.

Tot i fent part de la Memòria del Món, aquest fet és encara bastant desconegut a Catalunya. En canvi, si aquest document fos francès, probablement tots els alumnes d’aquell país sabrien que el primer precedent de sindicat que lluita pels drets de les classes més desafavorides és francès. En un moment de grans canvis socials i d’aparició en determinats indrets del planeta de noves formes d’esclavatge, seria útil recordar la lluita dels pagesos catalans que van lluitar per l’abolició de la servitud com ningú més al món ho havia fet. I, al cap dels anys, ho van aconseguir. Girona hauria de ser una referència, i no pas menor, en el debat sobre la lluita pels drets socials. Si va ser possible fa sis segles, si serfs sense recursos i sense accés ni a la cultura ni a la informació van saber sumar esforços i treure energia del no-res per vèncer els poderosos, avui també ho hauria de ser.