El vot de la por

Desconfiança, desafecció, incompliments.... i podríem anar sumant termes (des)qualificatius de la classe política que aquests dies especialment, davant la nova convocatòria electoral, ens surten com aquell qui diu de manera natural. I entre l’electorat independentista a l’emprenyament s’afegeix la picabaralla nostra de cada dia, que més que una certa desafecció sembla propiciar, ara que està en voga, un sonor “que us bombin”. Sobre com articular la queixa s’ha generat ara un intens i interessant debat a les files independentistes. És d’agrair un debat d’idees, que massa sovint es troben a faltar. Per a uns l’abstenció política, o el vot nul, és la millor manera de posar sobre la taula la idea, i fer-la visible, que cal canviar el rumb. Per a d’altres aquesta estratègia seria la constatació del pitjor fracàs perquè significaria regalar el vot el contrari. Només el debat ja posa en evidència que una gran part de l’electorat està enviant un avís clar als partits. Però per l’escletxa, aquí i allà, s’ha colat amb intensitat el missatge del vot de la por. El vot que cal per aturar una possible coalició PP-Vox. La por no serveix per fer política, el que calen són idees i propostes.