El míting del barber de Tomània

Que s’hi entengui qui vulgui, avui publiquem un fragment del millor míting de campanya –de totes les campanyes–: “Em sap greu, però no vull ser un emperador. No fa amb mi. No vull governar ni manar ningú. M’agradaria ajudar tothom, si fos possible, jueus i gentils, blancs, negres. Ens hem d’ajudar els uns als altres. Els éssers humans som així. Volem fer feliços els altres, no fer-los desgraciats. No volem odiar ni menysprear ningú, en aquest món hi ha lloc per a tots. La bona terra és rica i ens pot alimentar a tots. El camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha alçat barreres d’odi. Ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt ràpidament però ens hem empresonat a nosaltres mateixos. El mecanisme que crea abundància ens deixa amb la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics. La nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat i bondat. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta. Es perdrà tot. No us rendiu a aquells que us menyspreen, us esclavitzen, us diuen què heu de fer, pensar i sentir. Mentre la humanitat existeixi, existirà la llibertat. L’odi dels homes passarà i cauran els dictadors i el poder que li van prendre al poble tornarà al poble. En nom de la democràcia ens hem d’unir tots.” Discurs final d’El gran dictador (Charles Chaplin, 1940), una sàtira antifeixista insuperable. Ingènues les paraules del barber de Tomània confós per Adenoid Hynkel/ Adolf Hitler, en plena ofensiva per conquerir el món? En tot cas ja coneixem l’alternativa tant per la història passada com per l’actual expansió de la ultradreta a Europa. Ai, l’evolució de l’espècie!