‘Spain is’ orgull

Han sentit la lletania de la campanya institucional dels anuncis de l’altre orgull? De l’orgull que realment els mou i ens immobilitza? De l’orgull espanyol? S’han afillat el conegut Spain is different amb què tant se’ls havia bescantat i ridiculitzat i l’han adaptat a favor seu: Spain is orgullosamente (recalquen) different. Orgullosament! La campanya institucional dels nous valors patris i el pelegrinatge de Pedro Sánchez per programes de màxima audiència són les dues pinces d’una mateixa estratègia. La trista estratègia electoralista de sortir a donar només dos missatges. El de la por al llop que són PP i Vox i el de proclamar-se més espanyol que ningú i més espanyolista que ningú. A pit descobert allà on més aviat li fan massatge (Lo de Évole) i allà on li acostumen a dir de tot menys senyor (El hormiguero). És un no parar mediàtic perquè sap que ningú el guanya a encantador de serps, que no hi ha millor flautista d’Hamelín que ell i, sobretot, perquè veuen com el poder se’ls escola entre els dits després de tantes traïcions programàtiques. Una i altra vegada diu Sánchez, amb orgull espanyol, que ell ha arreglat, amb diàleg, la Catalunya que el PP havia trencat i tornat independentista. Assegura que a Europa i al món ja no li pregunten per Catalunya, perquè saben que ja no hi ha cap problema perquè ell és el bon espanyol que l’ha arreglat! Vet aquí la taula de negociació! A veure si n’aprenem!