Xina ‘connection’
En un comentari escrit en el meu articlet d’ara fa un mes, vaig intuir, per la manera d’expressar-se, que aquell comentarista em coneixia d’alguna cosa. Era un pressentiment només, vaig fer esforços per esbrinar-ho, i va resultar que el comunicant era un company d’infantesa (fa seixanta-cinc anys o més, Mare de Déu!) al meu poble, i que ara vivia a la Xina, “a la ciutat de Shenyang, poc coneguda perquè només té nou milions d’habitants”, em va dir més tard en Quim de ca l’Àngela, que és així com el coneixíem al poble, per la casa que la família hi tenia llogada. Des de la Xina, cada dia sense fallar llegeix El Punt Avui, atent a tot el que passa per aquí, interessat en notícies i temes gironins, però també i sobretot en la política que es practica al nostre país. Per a aquesta qüestió, confessa que no es perd per res del mon la secció El voraviu de la contraportada. I és que ell també és molt crític i punyent en relació amb la política catalana. Vet aquí només un petit extret textual d’una llarga consideració política: “... i quina tristesa haver de parlar de política amb noms. Àdhuc el del Raimon que no ens ha volgut acompanyar. Ens queda el record que vam tocar el cel, i vam passar uns anys molt il·lusionats perquè ho vèiem a tocar. Pensa que jo vaig fer la Via Catalana del 2013 a la muralla xinesa amb 102 compatriotes més, liderats per la gent del Casal Català de Pequín.”I en un altre comentari punyent ve a dir que, com el vell Laocoont deia del cavall de Troia, els catalans desconfiem de l’Estat central perquè sabem que mai no atorga res, només ens fa ofertes enverinades. En Quim de ca l’Àngela s’avançava, per exemple, a això de l’Ajuntament de Barcelona. Atapeïda, interessant vida que em sorprèn perquè, d’ençà aquell primer comentari d’ara fa un mes, vaig sabent històries i coses que no hauria sospitat mai. Em sento content i cofoi que el diari en el qual prenc també una petita part interessi qui puc anomenar bon amic meu, i que sigui vincle del nostre petit país amb aquella bestiesa de país tan llunyà i tan desconegut (desconegut per nosaltres, s’entén). Ah! I vull dir encara que la Xina connection no és pas l’única: a Caracas una família amiga, cada dia, cada dia sense treva, repassa de cap a cap aquest nostre diari.