El repte educatiu
El debat monogràfic que durant dos dies s’ha fet al Parlament de Catalunya sobre l’educació al nostre país ha servit per subratllar almenys tres qüestions. La primera i més important és la constatació amb dades de l’important marge de millora que té en aquests moments l’escola catalana en aspectes tan diversos com ara la taxa d’abandonament, la persistència de la segregació escolar, les ràtios d’alumnes encara altes, una escola inclusiva que continua sent més projecte que realitat, una caiguda de nivell en competències bàsiques i la silenciosa pèrdua de presència del català a l’escola més enllà d’ingerències judicials i polítiques totalment fora de lloc. La segona, que el govern n’és conscient i sembla disposat a corregir el rumb en més d’un sentit, com s’ha pogut veure aquesta setmana, d’una banda, amb la contractació de 1.500 nous mestres i, d’una altra banda, amb l’estrena d’Anna Simó al capdavant de la conselleria i de la interlocució amb la comunitat educativa. I la tercera és l’escàs marge de maniobra que els sindicats de mestres estan disposats a concedir a l’executiu i en particular a la nova titular d’Educació, si no posa fil a l’agulla a les seves principals reclamacions laborals, que tenen l’origen en les retallades pressupostàries del 2011.
És evident que la crisi del 2008-2010 va tenir múltiples conseqüències negatives que encara estem pagant. Hi ha una relació causa-efecte entre la política d’austeritat dictada tan estrictament per Europa i executada tan resignadament aquí fa poc més d’una dècada i la pèrdua de qualitat del sistema educatiu a Catalunya, que ara percebem tan nítidament. L’única resposta admissible és l’esforç col·lectiu per recuperar el terreny perdut i l’impuls que necessita el sistema educatiu. I això vol dir que el govern ha de demostrar una estratègia inequívoca per atacar els problemes estructurals del sistema i per acostar-se a l’objectiu del 6% d’inversió que marca la mateixa llei d’educació. I per la seva banda els sindicats han de fer la seva feina i alhora saber posar en relleu el canvi de rumb i els passos endavant. El repte és clau per al futur del país i només s’assolirà si totes les parts són capaces de sumar.