El voraviu
Obligats a apujar preu
La discriminació a què ens sotmeten les dues grans institucions no s’atura
Demà deixarem de ser el diari en paper més barat del quiosc i ens posarem al preu de l’Ara, el Segre, el Diari de Girona, el Regió7 i La Mañana. Vendrem a 1,7 € els laborables i a 2,7 € els diumenges. Amb el nou preu encara estarem un 13% per sota del Diari de Tarragona, El Periódico i La Vanguardia. No el tocàvem des de feia 14 anys justos. La darrera puja la vàrem fer el dia 1 de juliol de l’any 2009, uns mesos abans que El Punt comprés l’Avui (que en aquell moment perdia 5 milions d’euros l’any) i un parell d’anys abans que els fusionéssim. Des del punt de vista de la puja de preus, El Punt Avui era verge i ens hauria agradat mantenir-lo així per no pressionar la butxaca dels nostres lectors. No podem. La discriminació a què ens sotmeten les dues grans institucions del país (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) a l’hora de contractar la publicitat ens obliga a apujar el preu a més de portar-los al jutjat. No podem entrar en pèrdues i no hi entrarem. A començaments d’any ja ens vàrem rebaixar un 7% el salari, que s’afegeix al 15% que vàrem pactar el 2012 i encara arrosseguem, i als 11 anys que acumulem sense cap augment salarial. Ens obliguen a apujar preus perquè fins ahir la Generalitat havia contractat un 60% més de pàgines a l’Ara (49) que a nosaltres (31). L’Ajuntament, un 850% més a l’Ara (36) que a nosaltres (4); encara que venem un 20% més d’exemplars nosaltres que ells. Parlem d’uns 800.000 € l’any! Subvencions a banda, és clar!