El llop ja és aquí

Ja sabem que no és gent que destaqui per la seva subtilesa, però si algú encara tenia dubtes sobre els objectius de Vox ja no li’n deu quedar cap gràcies a la lona gegant que van penjar a Madrid: independentistes catalans, partidaris del desenvolupament sostenible, feministes, persones LGTBIQ+, gent d’esquerres… Tothom que s’identifiqui amb qualsevol d’aquests temes és el seu enemic. I si t’encaixen diverses etiquetes, bingo!, encara tens més números per rebre persecució. Que no ets d’aquests clubs? No et relaxis, perquè quan es comencen a retallar drets mai no se sap on s’aturaran. Els atacs a qualsevol col·lectiu no només afecten les víctimes directes, sinó a tothom. Tal com diu la famosa poesia de Martin Niemöller: “Quan els nazis van venir a buscar els comunistes vaig guardar silenci perquè jo no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates vaig guardar silenci perquè jo no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes no vaig protestar perquè jo no era sindicalista. Quan van venir a buscar els jueus no vaig protestar perquè jo no era jueu. Quan em van venir a buscar ja no quedava ningú que pogués defensar-me.”

No estic dient “que ve el llop” perquè el llop ja és aquí. No cal que ens imaginem què passaria si manessin perquè ja manen. La ultradreta espanyolista (i també la catalanista, que no és millor) ha entrat a les institucions a cara descoberta i amb discurs desacomplexat, fent ús de les normes de la democràcia i amb l’ajuda de mitjans de comunicació influents, conscients o no de les conseqüències de regalar-los presència pública. N’hi ha que tenen cadira d’electes als plens d’alguns ajuntaments i n’hi comença a haver en càrrecs de gran pes polític, com ara a les presidències dels parlaments del País Valencià i de les Illes. Els pactes a què han arribat amb el PP a canvi del seu suport tenen com un dels punts destacats desmantellar totes les mesures que s’han anat prenent els últims anys per defensar la llengua catalana (eliminar el català/valencià dels requisits per accedir a càrrecs públics, recular en la normalització lingüística a les escoles…). I encara no han parlat, que jo sàpiga, de tancar els mitjans de comunicació públics, però no tinc cap dubte que es plantejarà més d’hora que tard. Tot plegat ens afecta, a tothom: no és només que les nenes i els nens de les Illes o del País Valencià perdin oportunitats d’aprendre la llengua pròpia i que quan la gent vagi al metge potser no els entendran quan vulguin explicar què els fa mal… El català ja viu una situació prou crítica com per permetre’ns retrocessos tan importants.

Des del Principat algú pot tenir la temptació de pensar que a nosaltres no ens passarà, que aquí el comportament electoral és diferent i que estem més blindats. Segur? Podríem adaptar el poema d’abans: “Quan el govern de les Illes Balears va perseguir el català no vaig protestar perquè no era de les Illes Balears…” i etcètera. Potser no serà el govern de la Generalitat el que perseguirà el català, perquè la necessitat de protegir i promoure la llengua encara manté el consens polític –i si no el consens, almenys la majoria absoluta–. Però les pròximes setmanes es formarà un nou govern a Espanya, i tot fa pensar que virarà cap a la dreta. Molt, molt cap a la dreta. I si el PP sempre ha demostrat que li costa poc actuar en contra de la nostra cultura, ara, amb la pressió d’un Vox en efervescència, la seva acció política pot ser encara més catastròfica. De manera que amb un govern d’aquests colors ja ens podem calçar perquè l’intent d’imposició del 25% de castellà a les escoles semblarà una broma.

Per això és essencial anar a votar el 23 de juliol. Molta gent ha recordat els últims dies la frase de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.” Potser nosaltres no podrem fer la política que volem, però només que puguem frenar la devastació que ens amenaça –a nosaltres com a catalans, com a persones que estem a favor dels drets, de la sostenibilitat, de la cohesió territorial…– ja serà important. Voteu, si us plau: amb il·lusió, amb el nas tapat o amb ganes de cremar-ho tot. Que vegin que no pensem regalar-los els nostres impostos, que sentin tanta incomoditat com puguin quan pretenguin treballar contra nosaltres. Simplement perquè, si no hi són els nostres representants, hi haurà els d’uns altres. Encara que en sortim ferits, aturem tant com puguem les mossegades del llop.