No marxem de casa per gust
Com revertim que deshumanitzar la immigració és un discurs incoherent amb la defensa dels drets humans?
De nou morts al Mediterrani? I això quan el fet pot ser notícia. Perquè quan les morts no són notòries potser ni ens n’assabentem. Les notícies del Mediterrani es fan repetitives perquè sabem quin pot ser el contingut de la notícia un cop llegit el títol? O realment necessitem llegir notícies que relatin el perquè, més que el com, a on i què succeeix allà a baix. Moltes persones surten de casa per buscar oportunitats, el que passa és que algunes surten per aventurar oportunitats, i n’hi ha d’altres que, després d’intents de traspassar les barreres burocràtiques establertes (i això si en tenen l’oportunitat), deixen la seva terra, família, amics... per iniciar un camí incert i sense final segur. Difícil de resumir en un sol article. Què els separa? Un fet estructural que aparentment sembla que estigui estudiat i s’hi estigui treballant i que podem veure que no és suficient per curar els mals de l’esclavitud i la (neo)colonització. Potser hi ha necessitat de saber dels cossos que veiem de manera sistemàtica als mitjans perquè no ens passin desapercebuts i comencem a qüestionar si l’explicació que s’ofereix al respecte és suficient per generar un canvi que arrosseguem històricament, i d’allò que ja s’està fent: n’hi ha prou amb la caritat internacional, amb els plans i projectes per millorar els elements del sistema destinats als països d’origen? Clarament hi ha una responsabilitat per part d’aquells que fan les polítiques, però també de la població que es governa. Llavors, com revertim que infravalorar i deshumanitzar la immigració sigui un discurs absurd i incoherent dins d’unes societats que es proposen defensar els drets humans i la justícia social? I, en tot cas, la mateixa absurditat i incoherència amb el dinamisme de les persones arreu del món, que és un fet i és imparable. Que les persones que arriben i les que es queden al Mediterrani es mouen per conseqüències estructurals històriques i no pas per gust? Els discursos extrems en contra d’aquesta experiència dura encaixa perquè no estem responent a les preguntes anteriors? Està clar que hi ha una clara necessitat d’explicar per combatre’ls. Amb propostes que responguin més als problemes de fons i apropar-nos més a la conscienciació social que la defensa dels drets humans i la justícia social es fa des de i fora de casa.
