El retorn de Puigdemont es juga a Europa

No serà cap tribunal qui reconegui el referèndum de l’1-O, ni pugui fer de Catalunya un país independent. L’exercici d’autodeterminació només el pot fer la ciutadania, i el pacte polític, abans o després, serà un element ineludible. La batalla jurídica de l’exili a europa, una batalla de sis anys contra l’Estat i tots els seus poders, pot ser, però, la baula al reconeixement d’uns drets que fins ara ha negat i combatut –amb armes legals i il·legals– l’Estat espanyol. Sense la batalla de l’exili, la presó i la repressió no haurien tingut un mirall a Europa. La unió d’estats que és massa sovint la Unió Europea ja es va demostrar més que tèbia des del dia del referèndum malgrat la incomoditat que generaven les imatges de la policia pegant a gent pacífica votant. És per això que la batalla jurídica al cor d’Europa amb el dret europeu com a arma i argument és i serà transcendent, i de moment l’única manera de revertir i acotar l’arbitrarietat dels poders de l’Estat espanyol, tant l’executiu, com el judicial i el legislatiu. Que un tribunal alemany hagi dit que l’1-O no va ser ni una rebel·lió, ni una sedició, ni uns desordres públics; que diferents tribunals belgues hagin qüestionat que el jutge Llarena fos el jutge predeterminat per la llei, i s’hagi denegat l’euroordre de Puig davant el risc de vulneracions de drets fonamentals, han estat batalles fins ara menystingudes per l’Estat espanyol, però que de moment han impedit que la repressió contra l’independentisme quedés engolida en un gran forat negre més gran del que ja és.

La decisió que ha de prendre el TGUE dimecres vinent sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí pot acotar encara més allò que Europa està disposada a deixar que faci Espanya. El reconeixement ple de la immunitat dels eurodiputats obligaria l’Estat a retirar les seves ordres de detenció i a haver de contemplar sense poder moure un dit el seu retorn, amb les conseqüències polítiques que segur que tindria. Però si el tribunal va més enllà i qüestiona la legitimitat del Suprem per perseguir, com ha fet, l’independentisme, aleshores la derrota serà majúscula. Llavors serà l’hora de la política.