Festa major

Ara que comença l’època de festes majors, que els joves estan de vacances, les nits no tenen fi i la diversió no té límit, és un bon moment per pensar en els nostres adolescents, què fan i què volen ser. De moment, tot apunta que els nostres joves volen ser anglosaxons. Com aquells que arriben a les nostres costes per afartar-se d’alcohol de nit, dormir de dia i, sovint, perdre el món de vista, durant les vacances. Què visiten? La platja, la nevera de cerveses del supermercat, la licoreria i el congelador de gel de la gasolinera... Alguns compren la sangria a galledes i van a comprar les cerveses amb la trolley. Heu provat mai d’omplir la maleta de llaunes de cervesa? N’hi caben moltes!

La pregunta, però, és per què els nostres joves volen ser anglosaxons. Per què, en un país que ven turisme de vi i gastronomia, les festes majors acaben al polígon industrial de torn amb consum d’alcohol a granel al portaequipatge d’un cotxe? No entenem el model ni el compartim. Però els joves han trobat en aquesta fórmula una manera de trobar-se amb els amics i fer unes copes barates (alguns, unes quantes de més) i parlar i riure. No necessiten bar ni música en directe, no necessiten attrezzo. Només necessiten saber on tenen el límit. Som capaços d’ensenyar-los-ho?