Competència i mitjanes empreses

Fa pocs dies, un diari barceloní reproduïa les declaracions d’un premi Nobel d’economia en les quals deia que les grans empreses serien culpables de l’ensorrada del capitalisme perquè tenen més poder econòmic que no pas el poder polític.

Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació. Qui no coneix empreses com Volkswagen, Nestlé i les americanes General Electric i Johnson & Johnson i tantes altres productores del que consumim normalment? Situades dintre del terreny polític d’un estat és fàcil endevinar que el govern polític les consulta sovint abans de prendre decisions que les afecten. A finals del segle XIX els americans, que van ser els primers a aplicar les normes capitalistes, van prohibir els monopolis perquè consideraven, correctament, que la competència entre les empreses era necessària. Van aparèixer aleshores els oligopolis, o sigui, les empreses del mateix sector que es posaven d’acord amb la pretesa competència, però que en realitat es repartien el mercat després de posar-se d’acord sobre aquells punts bàsics que configuren la competència. Dels oligopolis a les grans empreses que es reparteixen el mercat sense previ acord però amb una actitud no competitiva només hi ha un pas.

És evident que en la situació actual, amb unes poques empreses que dominen sectors fonamentals, s’està plantejant novament el problema dels monopolis i els oligopolis. Per experiència, sabem que les empreses més productives són aquelles que tenen un volum mitjà. Les petites no poden competir amb empreses que tenen molts recursos i aquestes, les que tenen molts recursos, queden empantanegades per la seva mida. Si una societat es proposa donar la màxima productivitat a les seves empreses ha de donar facilitats i empènyer les empreses de volum mitjà. Només així aconseguirà que els productes industrials o els serveis es facin de la millor manera.

Més d’una vegada, en aquestes mateixes pàgines, he mostrat la meva desconfiança en el sistema capitalista i he defensat la necessitat que tenim d’arribar a un acord que millori al mateix temps les condicions dels representants del treball i també les dels representants del capital. La mitjana empresa hauria de ser la més protegida per les autoritats polítiques. A Catalunya ha predominat principalment aquesta mitjana empresa procedent d’una petita empresa, creada del no res. L’empresa catalana es crea normalment sense gaire recursos i es desfà sovint degut a aquesta falta de recursos. Catalunya no tindrà mai, segurament, cap d’aquelles grans empreses com la Nestlé i la Volkswagen.

En els darrers anys hem comprovat com han desaparegut moltes mitjanes empreses, que han estat absorbides per altres de més grans o per multinacionals que entren així en el nostre mercat. No és aquesta precisament la millor manera d’afavorir el desenvolupament de l’economia catalana, ja que estem afavorint el creixement del model monopoli-oligopoli-gran empresa-oligopoli-monopoli. A Catalunya hauríem de veure la creació i manteniment d’unes empreses mitjanes que incorporin millores en els productes, que els permeti competir amb empreses del seu sector i tenir beneficis i que, finalment, no es venguin a les empreses estrangeres.