Protegim les Gavarres!

El Consorci de les Gavarres, amb el seu gerent Quim Gubau al capdavant, ha impulsat una taula de treball amb diferents parts implicades per regular la celebració de les proves de BTT al massís. Ja hi ha un avantprojecte de protocol per gestionar les curses que sovint s’organitzen en els camins de la serralada a vegades sense disposar del permís dels propietaris. I hi afegirem que no es tracta només de regular les proves ciclistes, sinó que és tant o més urgent fer-ho amb les proves de motocròs o les excursions amb quads, el súmmum de la inconsciència, ja que se’ls ha vist en diferents ocasions passar per dins el llit del Ridaura; resulta incomprensible com una empresa pot portar turistes a perpetrar aquestes irresponsabilitats, que s’acosten al delicte. Tant a les Gavarres com a l’Ardenya hi ha propietaris rurals que es preocupen molt per mantenir l’entorn ordenat i net dins de les seves possibilitats. Com ara Melcior Soler, president de l’Associació de Gestors Forestals de les Gavarres, que reclama el pagament d’una taxa quan l’ús del bosc sigui massiu i organitzat, a vegades amb ànim lucratiu. Aquests diners anirien al Consorci per arreglar camins, millorar senyalització, netejar fonts... L’administració té l’obligació de vetllar perquè no tinguin lloc aquesta mena de despropòsits. Les bicicletes són moda i, d’això, a Girona en sabem prou. Sense anar gaire lluny, aquest matí he vist baixar quatre ciclistes de Montjuïc com si estiguessin competint a la Volta a Catalunya. Que no saben aquests xicots que és un barri amb entrades a la dreta i l’esquerra, no sempre prou ben senyalitzades i amb uns revolts que impedeixen una bona visibilitat? Algun dia en sentirem a parlar, com també dels que baixen de Sant Miquel com si el camí fos tot ell un circuit, ignorant que és un lloc de passeig per a famílies, nens i gossos. Respecto els ciclistes assenyats i és un esport complet i beneficiós per a la salut i el medi ambient, però no poden acampar com si els carrers fossin seus. I se’ls ha de recordar (i dels patinets no en parléssim) que sovint els carrils bicis també són pas de vianants i defensaré fins al dia del judici final que qui va a peu ha de tenir sempre la prioritat.