Opinió

De set en set

Abstenir-se d’abstenir-se

Fa mesos que una part de l’independentisme viu atrapat en alguns debats pèssimament gestionats mentre el conjunt de la ciutadania ho contempla amb una barreja de perplexitat i desconcert. En els darrers mesos, s’ha debatut de tot: de la implementació dels resultats de l’1-O, del full de ruta que cal seguir, de l’estratègia de pactes municipals, del govern de coalició a la Generalitat, de si cal impulsar o no una llista cívica.... El darrer debat s’ha produït al voltant de l’abstenció a les pròximes eleccions espanyoles. De fet, fa temps que aquesta “estratègia” és al damunt de la taula, però ara s’ha vist alimentada pel malestar cap als partits. El rum-rum va començar a les xarxes socials; i, ben aviat, va provocar la reacció de partits i associacions. ERC, Junts, la CUP, Òmnium i el Consell de la República es van pronunciar clarament en contra de l’abstencionisme. De fet, en l’àmbit associatiu només s’hi va mostrar partidària la direcció de l’ANC; però, ben aviat, se’n van desmarcar alguna delegació, com la de Girona. Al final, la direcció de l’Assemblea es va veure obligada a convocar una consulta per sortir de l’atzucac, però el resultat l’ha deixat ferida de mort: només hi han participat 3.773 socis dels 40.000 que podien fer-ho (9,4% del total); i, d’aquests, la major part (59,71%) s’ha decantat en contra de promoure l’abstenció o el vot nul. La majoria dels socis, doncs, no s’han sentit interpel·lats per la direcció; i els que ho han fet s’han decantat per una opció radicalment contrària a la que aquesta defensava. Vaja, que s’han abstingut d’abstenir-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.